Entrevista a Joan Martínez Escala

Avui és el torn de conèixer una mica més i millor en Joan Martínez Escala, coordinador de la secció de bàsquet del CCE Sant Lluís.

 

D’on ets?
-Sóc de Gavà, un poble a prop de Barcelona.

 

Quina edat tens?
-40.

 

Quantes temporades fa que ets amb nosaltres?
-Sumant les meves dues etapes, 9 temporades, i aquesta serà la desena.

 

Quina ha estat o és la teva vinculació amb l’esport?
-De petit vaig provar diversos esports i el bàsquet em va atreure més, suposo que em vaig sentir més acollit. Actualment, sóc llicenciat en Ciències de l’Esport, tècnic superior en activitats esportives i entrenador nacional de bàsquet.

 

Quina ha estat la teva major satisfacció i frustració?
- Complir objectius i expectatives, veure que amb la teva feina fas feliç la gent i, per conseqüència, tu també et sents feliç. Ensenyar i emocionar són motius suficients per sentir-se orgullós del que es fa.

Pel que fa a la frustració, seria tot el contrari del que he dit abans. Després de tants anys en equips professionals, seleccions i centenars de projectes relacionats, sorgeixen molts sentiments de tots dos costats. No arribar a un objectiu, no respondre a una expectativa o no ser reconegut quan la feina està ben feta potser és el que més frustra.

 

Com veus la situació del bàsquet a Menorca i a les Illes Balears?
-Menorca és una illa de bàsquet. Jo vaig arribar en un moment baix, quan el país superava una crisi general i els recursos escassejaven a tota l’illa. En aquell moment em vaig fer càrrec de l’equip EBA CCE Sant Lluís – Menorca Talaiòtica, després de diversos anys sense equip insular en l’àmbit nacional. Des d’aleshores tot ha crescut.

Vaig tenir la sort de poder dirigir aquell equip quan es va transformar en Bàsquet Menorca – Made in Menorca a nivell esportiu (a nivell burocràtic mantenia el títol de CCE Sant Lluís), i aquesta transformació també es va produir en el planter, tant a nivell insular com balear, en part gràcies a un canvi de direcció a la Federació (FBIB).

Actualment, els clubs tenen moltes més llicències en general. A nivell nacional tenim tres equips a 1a FEB, un a 2a FEB i cinc a 3a FEB, quan abans només n’hi havia tres en total.

Com a seleccionador i membre federatiu, també veig que les Balears són una presència fixa entre les vuit millors seleccions en totes les categories, tot i no ser una de les vuit comunitats amb més llicències federatives.

La competició Interilles oberta a tots els clubs ha estat l’últim avenç destacat en positiu.

 

Quines són les línies de treball més importants de la secció?
-En tenim diverses: intentar ser tan rigorosos com sigui possible amb la feina que fem, és a dir, que hi hagi una línia clara de treball, bona coordinació entre equips, jugadors, entrenadors, etc.

-Engrescar els jugadors amb el nostre esport i emocionar-los, que s’enamorin del que fan i vulguin tornar perquè s’ho passen bé i aprenen.

-Ser competitius tant individualment com en equip, fent que cada jugador treballi al seu nivell per créixer fins al seu límit, i que els jugadors de diferents categories s’ajudin entre ells amb aquest objectiu.

 

Cap a on voleu arribar?
-Hem posat Sant Lluís al mapa. En els darrers anys hem tingut campions en totes les categories, des de mini fins a júnior; des que estic al capdavant tenim més de 20 participacions en seleccions balears, i moltes més en preseleccions.

Aquests èxits són només la punta de l’iceberg, però no existirien sense tots els altres equips i jugadors que treballen i contribueixen perquè el nivell general sigui l’adequat.

En els cursos d’entrenadors i d’àrbitres, la nostra participació també és notable.
Un cop assolida aquesta visibilitat, el següent pas és consolidar-nos com a referent en la formació de manera estable. Som un club petit, amb unes 140 llicències, i no sempre és fàcil mantenir aquesta estabilitat, però som dels que més optimitzem el rendiment.

 

Quin seria el teu somni?
-A nivell de club, aconseguir aquesta estabilitat. Això s’assoleix augmentant el nivell i la qualitat dels recursos: material, entrenadors, pistes de bàsquet, etc. Cada millora fa créixer el límit que pot tenir un club. Més recursos també impliquen un millor tracte a la diversitat i a l’heterogeneïtat que tenim en tots els sentits.

 

Què diries als pares que confien en el nostre projecte?
-El tracte humà és essencial. No sempre s’aconsegueix allò que es desitja o les expectatives generades, però la intenció, les ganes i la il·lusió de fer-ho bé són reals tant per part meva com per part de la resta d’entrenadors.

L’èxit esportiu és només una conseqüència d’una sèrie de circumstàncies, i no aconseguir-lo no vol dir haver-ho fet malament o haver fracassat.

L’èxit rau a millorar l’equip i els jugadors que en formen part, tant a nivell esportiu com personal. El meu lema és guanyar en tot allò que depengui únicament de nosaltres; el resultat no depèn de nosaltres, però hi ha moltes altres coses que sí. Aquesta és la filosofia que vull transmetre amb el projecte.

 

Parla’ns dels teus altres projectes relacionats amb el bàsquet.
-Actualment, combino altres feines dins del món del bàsquet, com la formació d’entrenadors en l’àmbit balear. Són cursos que fem any rere any sense interrupció, tot un èxit.

També sóc el responsable de la selecció U14 masculina balear, una tasca que suposa un esforç extra sobretot entre setembre i desembre durant tota la preparació, i que culmina amb el Campionat d’Espanya de Seleccions Autonòmiques (CESA) al gener. Aquesta temporada serà la meva cinquena, fet que em converteix en el membre més veterà de tots els equips tècnics.

A l’estiu tampoc no desconnecto gaire: entre altres coses, campus internacionals i projectes diversos, formo part de l’staff de la selecció espanyola U14 masculina; aquest estiu ha estat la meva tercera participació a Íscar (Valladolid).

D’altra banda, participo en un projecte molt bonic d’ajuda i cooperació a Etiòpia, on durant 20 dies treball amb la gent d’allà gràcies a l’ONG ACCEDE. Allà m’encarrego de la formació d’entrenadors, de crear dinàmiques per als infants i joves esportistes i, des d’aquest any, assessoro la Federació Etiop de Bàsquet en la millora i desenvolupament de la seva organització. Compartir aquests dies amb la gent d’allà és, sens dubte, el moment més intens de tot l’any.

 

Et queda temps per a alguna afició?
-M’encanta la música en totes les seves facetes. Toco una mica el piano com a hobby, tot i que aquí a l’illa no tinc gaire oportunitats per fer-ho. I tot allò que signifiqui desconnectar de la pilota també és benvingut.

 

Moltes gràcies, Joan!!