Entrevista a Ignasi Dalmedo

En la següent entrevista us presentem l’Ignasi Dalmedo, coordinador de la secció de futbol del CCE Sant Lluís.

D’on ets?
Soc de Sant Lluís, nascut i criat aquí. Per a mi és un orgull poder treballar ara al club del meu poble.

 

Quina edat tens?
Tenc 32 anys.

 

És la teva primera temporada al CCE Sant Lluís?
Sí, aquesta és la meva primera temporada al club. Mai havia format part del CCE Sant Lluís, i això fa que la il·lusió i les ganes d’aportar siguin encara més grans.

 

Parla’ns dels teus inicis en l’esport
Des de petit sempre m’ha apassionat l’esport. Record que aprofitava qualsevol oportunitat per jugar a tennis, bàdminton o bàsquet a Sant Lluís. Tot i això, quan es tractava de futbol, sempre vaig jugar a Maó, que és on vaig començar a formar-me com a jugador.

 

Quins records tens de la teva etapa com a jugador?
La veritat és que he viscut moltes satisfaccions en la meva carrera. Vaig jugar a la millor lliga juvenil, la Divisió d’Honor, vaig tenir l’oportunitat de sortir de Menorca i dedicar-me exclusivament al futbol, vaig disputar dos play-offs d’ascens a Segona Divisió A i un dels moments més impressionants va ser jugar a Tenerife davant 24.000 persones, amb l’estadi ple. Una experiència brutal.

Però si m’he de quedar amb un record especial, és la salvació amb el Binissalem en la meva última temporada allà. Necessitàvem guanyar 8 dels darrers 10 partits i empatar-ne un altre… i ho vam aconseguir. Veníem d’una temporada molt complicada, però aquell vestidor estava ple de persones irrepetibles. Aquella unió em va marcar més que qualsevol assoliment individual.

La part negativa no la definiria com a frustració, sinó com la cara dura d’aquest esport: les lesions. En vaig tenir una de molt greu, vaig passar tres vegades pel quiròfan, i això va marcar un abans i un després. A partir d’aquí vaig haver d’adaptar-me i reinventar la meva manera de jugar.

 

Com veus la situació del futbol a Menorca i a les Balears?
El futbol a Menorca ha evolucionat moltíssim amb el pas dels anys. Avui dia qualsevol entrenador compta amb la seva titulació i està preparat per treballar en un equip, aportar les seves idees i la seva metodologia. El que marca la diferència és la capacitat de gestionar un grup i de convèncer els jugadors perquè tots segueixin un mateix camí.

A nivell professional, la realitat és que tenim molts jugadors joves amb talent que cerquen viure del futbol o, almenys, tenir un sou digne. El problema és que a Menorca això no és possible: a Tercera Divisió els contractes amb prou feines cobreixen despeses, gasolina o petites ajudes. Això fa que molts jugadors hagin de sortir fora, i això repercuteix en el nivell general.

En canvi, en futbol base s’està treballant molt bé en molts clubs. Hi ha coordinadors i entrenadors molt preparats, amb una organització clara, i això dona resultats. Quan un club treballa amb serietat des de baix, es nota: hi ha fluïdesa, equilibri i una identitat clara. Aquest és el camí que hem de continuar reforçant a Menorca.

 

Quines són les línies de treball més importants de la secció?
El més important, quan assumes la responsabilitat de liderar un projecte, és assentar-te, conèixer bé totes les persones que formen part del club i entendre com funciona tot des de dins.

Enguany hem apostat per reorganitzar aspectes fonamentals: ordenar el que estava en l’aire, establir una estructura clara i facilitar la feina de tothom. La idea és que, una vegada tinguem uns fonaments sòlids, puguem desenvolupar una metodologia i una línia de treball definida.

Diria que aquest any el projecte se centra en crear una estructura estable i un club seriós, on tots tinguem clar quines són les normes i els valors que volem transmetre.

També volem posar en valor el compromís. Per a mi, un vertader futbolista no és només qui viu d’això, sinó qui demostra perseverança i compromís, qui assisteix a tots els entrenaments, qui prioritza el futbol com “el més important de les coses menys importants”. Aquest és l’esperit que volem fomentar al CCE Sant Lluís.

 

Cap a on voleu arribar?
Hem de tenir molt clar que la formació és el més important, i diria que fins i tot innegociable. El nostre objectiu principal és formar jugadors i persones, donar-los eines per créixer i ensenyar-los valors que puguin aplicar dins i fora del camp.

A vegades tenim por de parlar de la paraula “competir”, i no hauria de ser així. En les etapes més primerenques el resultat passa a un segon pla, però hi ha categories en què la formació i la competició han d’anar de la mà.

A més, hi ha un aspecte fonamental que volem deixar clar com a club: si no entrenes, no pots jugar el cap de setmana. Ha d’existir una serietat i un compromís real amb l’assistència als entrenaments. No podem permetre que un jugador vengui només un dia o dos i després jugui dos partits el cap de setmana amb equips diferents.

L’assistència que tenim demostra que el missatge va calant a poc a poc, i estam molt satisfets amb aquesta evolució. La mentalitat del club ha de ser aquesta: formar, competir i mantenir l’ambició per continuar creixent sense conformar-nos.

 

Quin seria el teu somni?
Crec que els objectius que ens hem marcat ja són petits somnis per si mateixos. Enguany és un any per conèixer a fons tots els al·lots del club, entendre com treballen, on podem millorar i quins aspectes hem de reforçar per al futur.

Hi ha moltes decisions que hem de prendre, i és inevitable assumir riscos i equivocar-se. Tenc molt clar que equivocar-se forma part del procés, especialment en una temporada com aquesta, de transició. L’important és que estam visualitzant tot allò que podem millorar, assentant unes pautes i creant una base sòlida.

A partir de la temporada que ve podrem començar una construcció més clara, amb les idees ben definides i, sobretot, amb l’avantatge de conèixer els nostres jugadors, les seves necessitats i les seves fortaleses.

El meu somni és que cada al·lot del CCE Sant Lluís senti que aquest és el seu lloc, que vingui amb ganes a entrenar i que vulgui quedar-se aquí per créixer com a jugador i com a persona.

 

Què diries als pares que confien en el nostre projecte?
Sempre que algun pare o mare té una consulta o una inquietud, intent respondre el més aviat possible i mantenir-los informats. És impossible fer-ho bé per a tothom, però les decisions sempre es prenen pensant en el bé del grup, en els més de 200 al·lots del club, abans que en els casos individuals.

Com a club, hem d’estar molt agraïts a totes les famílies. Ens confien el més important que tenen: els seus fills. Ells són el motor del futbol; sense el seu suport, res d’això seria possible.

A nivell futbolístic, els diria que és fonamental deixar que els nins gaudeixin. Ser pares també implica saber mantenir-se al marge de situacions que no beneficien els al·lots. Jo, com a exjugador, sempre vaig demanar als meus pares que no intervinguessin amb els meus entrenadors, i ho van respectar. Crec que aquest és el camí correcte: acompanyar, animar i confiar.

 

Quina és la teva afició fora del futbol?
Després del futbol, el que més m’agrada són els cavalls. Sempre m’han atret molt, tot i que he de reconèixer que no se’m donen especialment bé… i quasi millor així, perquè si se m’haguessin donat bé, potser no hauria jugat tants anys a futbol!

 

Per acabar…
M’agradaria reconèixer la feina enorme i desinteressada que realitza la directiva. Són les 24 hores del dia per i per al club. Podran encertar més o manco, però quan algú fa les coses de tot cor, cercant sempre el millor perquè tot funcioni, això és digne d’admirar.

Agraeixo sincerament que pensessin en mi per dur aquest projecte. Crec que, amb feina, il·lusió i unió, podrem anar consolidant tot el que s’està fent i continuar construint un CCE Sant Lluís cada vegada més fort.